Només una observació ràpida que hi ha una diferència molt important entre aquestes dues definicions:

<Camp de FieldBind = "InParam1" DesignerType = "StringBuilder" ID = "2" Text "Paràmetre d'aportació # 1" = />

versus:

<Camp de FieldBind = "InParam1" ID = "2" Text "Paràmetre d'aportació # 1" = />

El primer Mostra com aquest en l'SPD:

mentre les últim espectacles com aquest:

No estic segur de quina utilitat són aquestes captures de pantalla, però m'esforço per fer-les perquè les hagis de veure 🙂

L'observació és això: StringBuilder li permet acumular una cadena (Òbviament) barrejant juntes literals corda i dades de flux de treball (Via la "afegir Lookup" botó a la cantonada esquerra inferior). Quan utilitzeu el botó afegir Cerca, Insereix un testimoni de la forma"[%Token %]". Quan el SharePoint invoca el seu acció personalitzada, (Codi de c# en el meu cas), SharePoint passa la fitxa en si, no el valor de la fitxa. Si utilitzeu el tipus de disseny per defecte (el segon tipus), SharePoint s'expandeix la fitxa i passa el valor real de la testimoni a l'acció.

StringBuilder = dolent, tipus de dissenyador d'omissió = bo.

Clar, que és el realment vol dir. No només provaré i passar un paràmetre a l'acció personalitzada quan el dissenyador tipus = StringBuilder. Utilitzar el tipus de disseny per defecte i un StringBuilder a la mateixa cadena al davant si cal construir complexes cordes en el seu flux de treball (que per cert és exactament el que un fa per crear un tema dinàmic per a l'acció de correu electrònic, però aquest és un tema per a una altra entrada de bloc, har har).

<final />